Tag Archives: PSC

Ens en sortirem!

Imatge

Portem dies convulsos al PSC. Bé, podríem dir que portem dies convulsos al nostre país. Mentre molts catalans i catalanes pateixen unes retallades que minen cada dia l’educació i la sanitat pública, mentre el govern de l’estat reforma la llei de l’avortament per tornar-nos a una situació predemocràtica i on l’atur s’encarnissa amb la joventut del nostre país, nosaltres parlem de l’estatus de Catalunya. No em semblaria malament si no estiguéssim en mig d’aquesta profunda crisi que cada dia avança deixant enrere gent al límit de l’exclusió social.

Però no som nosaltres qui marca, malauradament, en aquests moments els debats socials. Des de la manifestació del 2011, amb les posteriors eleccions autonòmiques, la política catalana gira al voltant de la independència de Catalunya, fins a tal punt que la Generalitat va prorrogar els pressupostos del 2012, els pressupostos de les retallades. Tot i això, si la societat civil demostra constant i repetidament aquesta voluntat de canviar la nostra situació nacional, no podem romandre quiets. I més quan al nostre programa electoral ja expressàvem la nostra voluntat per canviar les relacions amb la resta d’Espanya.

Crec que realment el Partit dels Socialistes de Catalunya ens hem quedat en un estat de shock per aquesta situació. I no hem estat capaços de veure les oportunitats que aquest procés, com tota crisi, ens podia aportar. Sense voler que els assumptes nacionals passessin per davant dels socials, hem aconseguit el contrari.

Només ens hem centrat en acusar els que pensaven diferent de díscols, intentar reduir l’impacte de les seves declaracions i mostrar una imatge d’unitat que eclipsava la nostra diversitat, de la que sempre ens hem sentit orgullosos.

De fet, s’ha permès que els regidors i regidores del PSC arreu de Catalunya sempre puguin fer i desfer, segons el seu criteri. I si el criteri d’un regidor és vàlid per un tema com el dret a decidir, com pot ser que el d’un diputat si pensa igual, sigui diferent? A Lleida vam presentar una moció pròpia que vam votar tots els regidors socialistes a favor de realitzar una consulta. Però la moció que va presentar CiU de suport a l’acord parlamentari vam optar per la llibertat de vot. Jo particularment vaig votar negativament a l’acord i posterior actuació del 12 de Desembre (i dic actuació perquè un dels signants de l’acord va votar una altra cosa al Parlament, i ells si que són coherents). Però em vaig abstenir en la resta. Una posició que podia ser compartida pel grup Parlamentari, ja que l’abstenció no és votar a favor, tampoc en contra, i hagués permès que tots els diputats poguessin sentir-se escoltats i representats dins del grup. Perquè jo vull una consulta. Però que serveixi, que no pugui ser desacreditada legalment i que el seu resultat sigui vinculant. Ja que la fem, fem-la bé. (No cal repetir experiències com les consultes del 2010 que no van tenir cap resultat polític)

Amb la situació de crisi política davant els nombrosos casos de corrupció, cal que, entre d’altres, escoltem les demandes de la població. Els partits i les seves direccions són importants, però no podem oblidar els ciutadans que ens voten, i que des de fa anys, cada cop ens voten menys. I ja no ho podem atribuir només a la factura d’haver estat en els Governs. La situació viscuda aquesta setmana ens ha de servir d’estímul per buscar una nova forma de ser, i buscar un encaix en que tots ens sentim còmodes, i que la gent segueixi la voluntat del partit per convicció i no per por a les represàlies. I aquest encaix existeix, i és el que sempre hem defensat.

Actituds com la d’Àngel Ros, que ha renunciat a l’escó per no votar contra els seus principis ni contra el partit, o els diputats que tot i la directriu han votat en el que confien, potser ens allunyen de la direcció però ens apropen a la gent. I manifestos com la Crida Socialista per al referèndum demostren que no es tracta de 4 persones, sinó de centenars de tot el territori que demanen buscar aquest encaix i no veure’s forçat a abandonar el PSC.

El PSC és un partit que es pot adaptar. Ho hem fet sempre. Ens hem d’adaptar a les demandes ciutadanes, mantenint la nostra essència. Els partits d’esquerra no podem basar la nostra acció en dogmes, ni en la veritat absoluta. Al revés, hem d’evolucionar i estar al costat de la població. I com a mínim, intentar respondre les seves demandes sense oblidar la nostra prioritat, la justícia social i el benestar de les persones.

És una llàstima que perdem persones que han aportat tant al nostre partit i al país, quan sempre hem estat un partit de sumar i construir entre tots el nostre futur i no discriminar ningú. Mentre a Europa els partits d’esquerra obren les seves decisions importants a la militància i als simpatitzants, nosaltres restringim la participació en qüestions que demostren que no tots estem d’acord. A França i a Alemanya ja ho han fet.  No ens ha de fer por preguntar, i buscar espais de trobada per a que les decisions d’aquesta rellevància es prenguin tinguin el suport real dels militants, i no només dels seus representats. Per a que no quedin dubtes ni escletxes.

Tenim una gran oportunitat per davant, i un gran repte. No podem deixar al Partit dels Socialistes de Catalunya com un reducte o un record del que va ser. Cal un partit d’esquerra i catalanista fort, decidit i que vetlli pels ciutadans. Està a les nostres mans fer-ho. Siguem decidits i treballem per a que es faci la consulta. Els catalans i catalanes hem d’expressar quin país volem. Quan abans millor. Perquè a partir del dia següent, caldrà treballar i de valent per evitar que la dreta continuï amb la destrucció de l’Estat del Benestar. Perquè ells ja no tindran l’excusa de la consulta per seguir tapant la seva veritable acció de govern. I nosaltres amb la legitimitat d’haver donat resposta a una demanda ciutadana podrem tirar endavant una alternativa progressista que Catalunya necessita.

Preparant les festes

Queden tot just 5 dies per a que comencin les festes de Nadal. Aquesta setmana gairebé tothom es despedeix desitjant unes bones festes, i un bon any 2013.  El desig i l’il·lusió de que al 2013 per fi veguem la llum al final del túnel, és comú a totes les persones.

Però abans d’arribar a dates tan senyalades, tenim uns dies importants. Per un costat, en aquests moments s’està realitzant l’investidura del Sr. Artur Mas com a president de la Generalitat, amb el suport d’ERC. A veure com serà aquesta nova etapa en la que ja abans de que es produís la investidura ja existeixen desacords. Serà dur per Unió assumir el camí cap a la consulta, i a ERC ser corresponsables del desmantellament de l’Estat del Benestar. Tots dos tenen una feina per davant, gens fàcil, i espero que es prioritzin el treball comú en pro de les persones que no tant en pro del país.

D’altra banda, tenim els metges de Madrid, com exemple de constància. Fa poc que s’ha confirmat que prop de 120 directors de centres d’atenció primària han dimitit. A més, avui l’Assemblea de Madrid debat els pressupostos en els que ja sense amagar-se el govern madrileny iniciarà la privatització del sector sanitari.  El conseller de Sanitat s’ha mostrat implacable, i tot i l”amago” de diàleg finalment ha tirat endavant el seu pla. Els perjudicats, un cop més els pacients, però també els metges que no poden fer la seva  feina en les condicions necessàries  generant frustració i ineficacia del sistema.

I mentrestant, el president del Govern Espanyol ha complert un any sense complir cap de les seves promeses. I no es que la situació del país no hagi millorat, és que ha empitjorat. I la valoració dels ministres cada dia és més dolenta. I en aquesta situació els socialistes seguim centrifugant-nos, en comptes de tirar endavant i oferir una alternativa política i social a les polítiques d’austeritat salvatge. Espero que el 2013 sorgeixin nous lideratges (ni reciclats, ni maquillats) que ens facin recuperar la confiança dels treballadors i col·lectius vulnerables, pels que el Partit Socialista ha estat el seu màxim defensor i referència, al marge de que fós el català, l’espanyol o l’europeu.

Com va dir un cop un dirigent socialista, mentre hi hagi una injusticia, hi haurà un socialista per denunciar-la. I en aquests moments d’injustica social continuada i retallades de drets fonamentals, els socialistes sembla que haguem perdut el megàfon.

Comença la carrera electoral

Aquest matí el PSC ha aprovat les llistes per a les eleccions al Parlament de Catalunya. S’ha realitzat un intens debat, i finalment Àngel Ros encapçalarà la llista per Lleida acompanyat de l’Oscar Ordeig, de la Jordina Freixanet, la Mònica Lafuente i la Paquita Sanvicén. Crec que serà un bon tàndem per afrontar les properes eleccions, tot i que no serà fàcil. Estic particularment content de que a la Jordina i la Paquita se’ls reconegui la gran feina que han fet durant aquest temps!

La recent enquesta del CEO (de dubtosa fiabilitat donat que a Lleida només havien preguntat a 45 persones), ens situa en una pendent dificil de superar. Però no impossible. Estic segur que persones com les que he nombrat treballaran de valent i viuran amb cos i ànima la campanya!

Crec però, que no hem superat el procés de renovació i debat intern que ens cal als socialistes. Hem passat de ser el partit més votat al 1999 a poder ser la 4a força política al parlament. Potser ens ho hauriem de fer mirar, no? O si més plantejar que hi ha alguna cosa que no funciona.

Aquesta setmana passada el Congrés dels Diputats votava en contra de que Catalunya pogués celebrar una consulta sobre quin futur vol com a País. I un cop més, al meu parer ens hem equivocat. No perquè els  diputats del PSC van votar en contra. Si els diputats catalans haguéssin votat a favor o s’haguessin abstingut només hauria estat de cara a la galeria, perquè no serveix de res que el PSC es declari federalista si no tenim amb qui federar-nos.

Cal que el PSOE vegui l’oportunitat que tenim ara per explicar i aplicar el nostre model d’estat federal, de treball conjunt entre tots per crear un país avançat i perspectives de futur. Preguntem als ciutadans quin país volen, i expliquem nosaltres quin país volem. Contra la demagògia i el populisme d’aquells que necessitaven anar al notari per a que la gent confiés en la seva paraula, no podem restar indiferents. Hem d’explicar, explicar i explicar quina és la nostra opció i proposta per acabar amb les retallades i el desmantellament de l’estat del Benestar. I mentre no siguem conscients d’això, anirem davallant a l’enquestes, perquè la gent vol respostes i propostes.  I tenint en compte la gestió pèsima del Partit Popular, que els socialistes encara estiguem pitjor que fa un any, potser seria el moment de buscar nous lideratges capaços de respondre als reptes del futur sense els lligams del passat.

Reflexions sobre la independència

Si, ara ja feia una setmana que no havia escrit i em reservava per avui. Avui, l’11 de setembre de 2012 ha estat un dia històric.  Un milió i mig de persones han estat a Barcelona demanant que Catalunya esdevingui  un estat propi.  S’ha de reconéixer la capacitat organitzativa per a aquesta mobilització de la societat civil catalana.  El meu respecte i reconeixement pels organitzadors. Donada l’afluència de gent, sembla ser que preocupa molt més la independència que les retallades que cada dia tenen repercussió en l’educació i la salut dels catalans.  O almenys a TV3.

Jo no he anat a la manifestació, perquè no comparteixo el lema de la manifestació, i perquè tot i que potser calgui canviar el model de relació Catalunya-Espanya, PSC-PSOE, la independència no és la meva opció.   Alguns amics i amigues del PSC hi han anat, i per això crec que cal ser decidits i valents,  i inicar un debat dins del nostre partit per definir quin model de país volem. Cap on volem tirar i si tenim la capacitat de respondre a les necessitats dels catalans, del milió i mig que ha anat a la manifestació i dels 5,5 milions restants.   Sóc catalanista, socialista i euroepista convençut, i no necessito ensenyar banderes ni portar samarretes per demostrar-ho, sinó que traballo dins de les meves possiblitats per millorar les condicions de vida dels catalans i catalanes.  Molts dels polítics  que aixequen ben alt l’estelada han aportat  poc al dia a dia dels ciutadans que els envolten.

Els socialistes sempre hem estat al costat de les persones. Al 1931 vam impulsar una República que la societat demanava. Al 1982 vam transformar un país que demanava sortir de la repressió i l’amargura del franquisme. I ara hem de continuar estant-hi. Per això hem de saber si realment la gent vol la independència de Catalunya o no.

El govern de la Generalitat, de Convergència i Unió (que són indepentistes en funció del dia de la setmana i tenen la capacitat de separar cos i ànima), ara té la possiblitat de, amb el suport d’ERC,  instar al Parlament a convocar un Referèndum vinculant, amb totes les garanties democràtiques per saber si la societat catalana vol la independència o no. I que cadasccú faci campanya pel Si o pel No. Jo sóc el primer que si guanya el si, treballaré per respectar la voluntat dels ciutadans. Si no tenen intenció de fer-ho, no cal que seguim parlant, ni convocant manifestacions ni res. La dreta catalana ha aconseguit que durant 10 dies ens oblidem de les llistes d’espera, del pagament dles fàrmacs o de que els immigrants han perdut l’assistència sanitària.

Si realment, volen la independència, que convoquin el referèndum i deixin de crear els municipis per la independència, territoris lliures…perquè qui té la competència per fer-ho és el Govern i el Parlament de Catalunya.

Cadascú que assumeixi la seva tasca, el Govern la de convocar un refèrendum, i el PSC la d’oferir un discurs clar i contundent en base al catalanisme i al nostre model de país i prioritats polítiques.  Sino fem això, seguirem durant 20 anys fent el mateix, i en els moments que vivim, no estem per perdre temps, esforços i 12 hores d’emissió de la televisió  pública que paguem entre tots, els independentistes i els que no ho som.  I com ha dit el pregoner Josep Vallverdú avui  a la Seu Vela, ” ser independentista és com estar embarassada, o ho ets no ho ets”.

Visca Catalunya!

Calen unes bones primàries!

Avui llegia una entrevista que des de La Vanguardia digital feien a l’alcalde de Lleida, per conmemorar que fa un any que va pendre possessió com alcalde, per segona vegada i amb majoria absoluta.

L’alcalde feia una repasada als principals temes d’actualitat, reptes per a la ciutat, i evidentment la famosa pregunta sobre si es presentarà a unes possibles eleccions primàries. Ell va dir que confiava molt en la comissió que s’ha creat dins del PSC per a realitzar un reglament de primàries. Jo crec que faran una bona feina.

En aquests moments hi ha el debat de si la gent s’ha d’inscriure prèviament per a poder votar o si pel contrari, tot aquell que figuri al cens electoral, i s’adhereixi als principis socialistes, pot votar en l’elecció del candidat del PSC a la Generalitat de Catalunya. Jo crec que en aquests moments, que els ciutadans demanen participar més en les decissions dels governs, major transparència als partitis polítics, no es poden ficar entrebancs a la participació. Quan un candidat ha estat escollit amb el suport d’una gran part de la ciutadania, té una major legitimitat per presentar-se, i a més els ciutadans senten el seu projecte més seu, ja que ells amb el seu vot l’han fet possible.

Només són reflexions sobre la importància que té escoltar a la societat, i ser conscients de que en els moments que vivim, hem d’obrir nous camins de participació i comunicació, i no només fer-ho veure. És un moment important, la societat ens mira i com hem fet altres vegades, hem de ser capdavanters en promoure la democràcia i la participació ciutadana.

El camí cap a un nou PSC

Estem a 10 dies del proper congrés del Partit dels Socialistes. Un congrés, que arriba després d’unes eleccions, sobre les que ja em vaig pronunciar la setmana passada. Un congrés que ha de suposar un repte per al nostre partit i un repte per al país. Catalunya necessita un partit catalanista i d’esquerres fort, i capaç de liderar el futur de les generacions més joves.
Un dels trets diferencials d’aquest congrés, és que tenim més d’un candidat per a ser Primer Secretari. I això ja ha generat un debat molt interessant i intens a tot Catalunya, i ha permès que no només els militants, sinó tota la societat pugui ser partícip de les idees per construir el Partit dels Socialistes de Catalunya. Crec que feia molt temps que els PSC no deixava que les diferents “ànimes” del partit parlessin clar, i de cara als ciutadans i ciutadanes. I això crec que és la primera victòria dels socialistes en els últims mesos.
També crec que determinades declaracions d’alguns primers secretaris, explicant ja quin serà el sentit del vot, desvirtua la participació dels delegats, i mostra que hauríem de tenir un congrés on pogués parlar tota la militància.
La Joventut Socialista de Catalunya ha enviat una carta a tots els delegats que els dies 16, 17 i 18 d’aquest mes ens reunirem per debatre i escollir una nova executiva nacional. Us recomano que la llegiu.
Una carta que espero que també hagin rebut tots els candidats, i que incorporin les seves propostes en el seu discurs. El passat dia 29, vam acompanyar a l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, a la presentació del seu projecte per al PSC. I de moment les idees de renovació, promoció de la vessant més catalanista, un missatge clar a favor de l’ocupació i les polítiques socials, i la realització de primàries per escollir candidats a la Generalitat, ja consten en el discurs del candidat de Lleida. El dia 13 a les 18.00h, aquest cop a Lleida, tornarem a sentir les propostes d’Àngel Ros. A més, podeu consultar altres propostes a la web que s’ha creat www.angelrosdomingo.cat
A més, aquesta setmana vindran a la nostra ciutat altres candidats a Primer Secretari i escoltarem totes les propostes. Espero que tots incorporin el missatge de la JSC. Perquè com deia Javi López, Primer Secretari de la JSC, no podem seguir tenint líders de la transició que treballin només per una societat de la transició. Necessitem escoltar una societat que ara més que mai ens demana que siguem forts i que siguem fidels al nostre missatge, catalanista i d’esquerres.

Galeria

El Ple de l’Ajuntament de Lleida contra les retallades sanitàries

Ahir el ple de l’Ajuntament de Lleida va aprovar una moció presentada pel grup socialista, amb el suport del Partit Popular, contra les retallades sanitàries a Catalunya.  Tot i que el grup de CiU la va qualificar d’electoralista, és la … Continua llegint