Tag Archives: crisi

I la Lluna…

Queden menys de 24 hores per a que arribi el temut 1 de setembre. El dia en que entrarà en vigor la pujada de l’IVA més important dels últims anys i en que milers d’immigrants i ciutadans “no beneficiaris” deixaran de rebre assistència sanitària.
Dos decissions que figuraven com a propostes estrella del programa electoral del Partit Popular, ah no, que deien el contrari.

I es que en aquest cúmul de despropòsits en el que vivim, entre els rescats autonòmics, les restes dels nens de Còrdoba, la posada en llibertat del terrorista, el Barça-Madrid i la tornada a Barcelona dels Urdangarín-Borbón, jo volia dedicar el post a un persona que ens ha deixat aquesta setmana, Neil Armstrong.

Des de petit sempre em van impressionar les imatges dels primers astronautes caminant damunt la Lluna, aquell Juliol de 1969, concretament el dia del meu aniversari. Tenia una caixa de música dels astronautes damunt la lluna que m’encantava.
Ja més gran, tothom parlava de les teories que l’arribada de l’home a la Lluna no era possible i que havia estat un montatge. Tot i això, a 2n de batxillerat vaig tenir l’oportunitat de parlar amb el gran Joan Oró mentre feia el Treball de Recerca sobre l’origen de la vida. El seu entusiasme quan parlava deles missions Apol·lo, i del que havien aportat a la ciència, em van treure de dubtes.

Des d’aleshores sempre m’ha agradat el món del’astronomia, observar l’Univers… He de reconeixer que no em cansaria mai de veure les pel·lícules en les que cal investigar un planeta aliè, la vida extraterrestre o un meteorit que amenaça la Terra.

Jo avui segueixo creient que l’home va arribar a la Lluna, i en sóc un ferm defensor. I les paraules d’Armstrong són ara més importants que mai. Un petit pas pot canviar la humanitat. I ara és el moment que tots fem petits passos endavant per millorar el futur de tots. No podem deixar que la dreta no ens deixi avançar, i encara pitjor que ens faci fer els pasos enrera.

Anuncis

Hi ha alternatives

No hem de perdre l’optimisme. Tot i les fatals notícies que ens envien cada dia els mitjans de comunicació, no hem de perdre l’esperança.

Però cal un canvi. Cal buscar l’alternativa. No podem continuar veient que el nostre futur i el destí del nostre país, està a la deriva, sense un rumb i dirigit per uns governs, que es veuen superats per una situació que amb les seves polítiques d’austeritat i retallades continuen alimentant. Cal fer un cop de timó i pendre una altra direcció.

Fa uns dies, es comentava per les xarxes socials les polítiques  i mesures que el President Hollande està realitzant a França. És clar que hi ha diferències entre la gestió que pot fer un govern de progrés i un govern de dretes. Un govern de la dreta més rància, que aprofita el desconcert per promoure una Llei de l’Avortament que és un insult a les dones i als drets aconseguits amb la democràcia.  Un govern de dretes, amb un president que limita les explicacions als ciutadans, que s’ha carregat el Debat de l’Estat de la Nació, i amb ministres que fan declaracions als mitjans internacionals en comptes de parlar amb els ciutadans.  Un govern de dretes basat en les mentires i en el menyspreu cap als seus votants al no complir cap de les propostes que van fer.  Són múltiples els vídeos i articles que circulen on els populars criticaven les mesures que estan prenent, i que amparant-se amb la seva majoria absoluta està condenant al nostre país. Aprova mesures que atempten contra els treballadors i contra la majoria del país, i cada dia generen més incertesa, amb baixada de la borsa, i la prima de risc pujant sense parar.

Un govern que ha quedat en evidència una vegada més, perquè tot i que durant el govern de Zapatero es van cometre errors, la situació d’Espanya i de la crisi mundial no era culpa de Zapatero.

Avui m’he acabat de llegir el llibre del Professor Vicenç Navarro, sobre les alternatives que hi ha a les polítiques del govern del PP. El podeu llegir  aquí gratuïtament.  I si no havieu llegit el llibre previ, sobre les alternatives per a generar ocupació aquí també el teniu.

Les manifestacions multitudinaries són un simptoma de que la gent ja està cansada d’aquestes polítiques. A totes les persones que hi van assistir els recomano que llegeixin aquests llibres, i generin debat, i que serveixin per a que la ciutadania sapigui que hi ha alternativa. Jo m’he près la llibertat d’enviar-li per correu a la Diputada Andrea Fabra, perquè ja que no té la vergonya de dimitir, que com a mínim que llegeixi i que sapigui, que la gent sap que hi ha alternativa a la prepotència, als menyspreu i al desmantellament de l’estat de benestar.

 

Sobre el valor de la medicina de familia i de la vida

Portem uns dies bastant durs.  No puc soportar veure  que cada dia empenyem a la ciutadania a no creure en la política. Cada cop que obro un diari, o llegeixo un tweet tenim una nova promesa incomplerta, promseses que no es compleixen, i sempre en perjucidi d’una població que està cansada de la Prima de Riesgo, i que viu atemorida l’arribada dels divendres quan hi ha un consell de Ministres. Tot i això, sóc una persona optimista i intento buscar el costat positiu de les coses. I avui ha set un dia positiu.

En un moment en que el sistema sanitari es bombardejat continuament pels governs de dretes de Catalunya i Espanya, he topat amb el video que precedeix a aquesta entrada. 6 minuts.  Una iniciativa molt interessant que possa de manifest el valor del metge de familia, del seu treball constan al costat dels seus pacients, d’escoltar-los i ajudar-los sempre, sabent que en molts casos necessitarà més de 6 minuts.  Aquest vídeo és el tràiler, el vídeo sencer es veuurà a l’octubre.

Des de fa un parell de mesos, ja estic a un centre de primària fent els últims mesos de la residència de metge de Familia. I les setmanes passen volant.  Cada dia aprenc. Ens donen tantes lliçons els nostres pacients.  I només ens demanen una cosa, que estiguem al seu costat, que els cuidem. I aquesta és la nostra feina, cuidar i acompanyar-los.  Hi ha molts articles que parlen de que la salut no només depèn de l’assistència sanitària, sinó d’un conjunt de factors externs, en els que nosaltres com a metges podem incidir.  Avui un pacient al que he anat a veure a casa seva m’ha dit, que només de saber que hi aniriem, ja es trobava millor. Aquest és el nostre gran valor, atentent a les persones des de la humilitat però treballant amb rigor per fer una mica millor la seva vida, per disminuir el seu dolor i el patiment.

I es que fa temps que diem que aquesta crisi, és una crisi de valors. Només una crisi social de valors d’aquesta magnitut pot permetre que una diputada escollida pel poble insulti a les persones que estan en atur, que un assessor d’un alcalde amenaçi de mort duespersones, i que permetem que persones vinculades a la trama de corrupció més gran d’Espanya, siguin ministres d’un govern democràtic. Quan el sistema es penja, cal reiniciar-lo, no?

Ja n’hi ha prou, no?

ImatgeAquest és un resum de totes les polítiques que s’haguessin pogut realitzar al nostre país, si no s’hagués decidit invertir més de 20.000 milions d’euros a l’entitat finançera BANKIA.

Avui he llegit que hi ha els rumors de canvis al capdavant de la Conselleria de Salut, perquè tot i les retallades que han fet, encara han gastat més!!! Perquè? Perquè tot el que han tret de la pública ho han concertat amb centres privats, i tot i que la inversió pública ha disminuït, no ho ha fet la despesa. Potser que algú, comenci a ficar les coses al seu lloc, no? I el PSC potser hauriem de començar a oferir alternatives i no pactes.

Uns jutges incapaços de solucionar les demandes que tenen pendents, i es gasten el que volen a Marbella, i no passa res. Les comunitats de Madrid i València, acaparen gran part del deute autonòmic, i no passa res. La monarquia està implicada en un escàndol de corrupció majúscul, i no passa res. A Birmània, amb 50 € podem donar menjar a un nen tot l’any, i malauradament, tampoc passa res. I juguen el Barça i l’Athelic de Bilbao, i durant tres dies tots parlen del volum dels altaveus. Aixi ens va.