Monthly Archives: gener 2014

Galeria

L’IRB Lleida, una eina clau pel desenvolupament de la investigació a Lleida!

Institut de Recerca Biomèdica de Lleida. Video corporatiu from Com360º on Vimeo. Anuncis

Vídeo

Lleida des del cel

Lleida from above from miguel toran on Vimeo.

Ens en sortirem!

Imatge

Portem dies convulsos al PSC. Bé, podríem dir que portem dies convulsos al nostre país. Mentre molts catalans i catalanes pateixen unes retallades que minen cada dia l’educació i la sanitat pública, mentre el govern de l’estat reforma la llei de l’avortament per tornar-nos a una situació predemocràtica i on l’atur s’encarnissa amb la joventut del nostre país, nosaltres parlem de l’estatus de Catalunya. No em semblaria malament si no estiguéssim en mig d’aquesta profunda crisi que cada dia avança deixant enrere gent al límit de l’exclusió social.

Però no som nosaltres qui marca, malauradament, en aquests moments els debats socials. Des de la manifestació del 2011, amb les posteriors eleccions autonòmiques, la política catalana gira al voltant de la independència de Catalunya, fins a tal punt que la Generalitat va prorrogar els pressupostos del 2012, els pressupostos de les retallades. Tot i això, si la societat civil demostra constant i repetidament aquesta voluntat de canviar la nostra situació nacional, no podem romandre quiets. I més quan al nostre programa electoral ja expressàvem la nostra voluntat per canviar les relacions amb la resta d’Espanya.

Crec que realment el Partit dels Socialistes de Catalunya ens hem quedat en un estat de shock per aquesta situació. I no hem estat capaços de veure les oportunitats que aquest procés, com tota crisi, ens podia aportar. Sense voler que els assumptes nacionals passessin per davant dels socials, hem aconseguit el contrari.

Només ens hem centrat en acusar els que pensaven diferent de díscols, intentar reduir l’impacte de les seves declaracions i mostrar una imatge d’unitat que eclipsava la nostra diversitat, de la que sempre ens hem sentit orgullosos.

De fet, s’ha permès que els regidors i regidores del PSC arreu de Catalunya sempre puguin fer i desfer, segons el seu criteri. I si el criteri d’un regidor és vàlid per un tema com el dret a decidir, com pot ser que el d’un diputat si pensa igual, sigui diferent? A Lleida vam presentar una moció pròpia que vam votar tots els regidors socialistes a favor de realitzar una consulta. Però la moció que va presentar CiU de suport a l’acord parlamentari vam optar per la llibertat de vot. Jo particularment vaig votar negativament a l’acord i posterior actuació del 12 de Desembre (i dic actuació perquè un dels signants de l’acord va votar una altra cosa al Parlament, i ells si que són coherents). Però em vaig abstenir en la resta. Una posició que podia ser compartida pel grup Parlamentari, ja que l’abstenció no és votar a favor, tampoc en contra, i hagués permès que tots els diputats poguessin sentir-se escoltats i representats dins del grup. Perquè jo vull una consulta. Però que serveixi, que no pugui ser desacreditada legalment i que el seu resultat sigui vinculant. Ja que la fem, fem-la bé. (No cal repetir experiències com les consultes del 2010 que no van tenir cap resultat polític)

Amb la situació de crisi política davant els nombrosos casos de corrupció, cal que, entre d’altres, escoltem les demandes de la població. Els partits i les seves direccions són importants, però no podem oblidar els ciutadans que ens voten, i que des de fa anys, cada cop ens voten menys. I ja no ho podem atribuir només a la factura d’haver estat en els Governs. La situació viscuda aquesta setmana ens ha de servir d’estímul per buscar una nova forma de ser, i buscar un encaix en que tots ens sentim còmodes, i que la gent segueixi la voluntat del partit per convicció i no per por a les represàlies. I aquest encaix existeix, i és el que sempre hem defensat.

Actituds com la d’Àngel Ros, que ha renunciat a l’escó per no votar contra els seus principis ni contra el partit, o els diputats que tot i la directriu han votat en el que confien, potser ens allunyen de la direcció però ens apropen a la gent. I manifestos com la Crida Socialista per al referèndum demostren que no es tracta de 4 persones, sinó de centenars de tot el territori que demanen buscar aquest encaix i no veure’s forçat a abandonar el PSC.

El PSC és un partit que es pot adaptar. Ho hem fet sempre. Ens hem d’adaptar a les demandes ciutadanes, mantenint la nostra essència. Els partits d’esquerra no podem basar la nostra acció en dogmes, ni en la veritat absoluta. Al revés, hem d’evolucionar i estar al costat de la població. I com a mínim, intentar respondre les seves demandes sense oblidar la nostra prioritat, la justícia social i el benestar de les persones.

És una llàstima que perdem persones que han aportat tant al nostre partit i al país, quan sempre hem estat un partit de sumar i construir entre tots el nostre futur i no discriminar ningú. Mentre a Europa els partits d’esquerra obren les seves decisions importants a la militància i als simpatitzants, nosaltres restringim la participació en qüestions que demostren que no tots estem d’acord. A França i a Alemanya ja ho han fet.  No ens ha de fer por preguntar, i buscar espais de trobada per a que les decisions d’aquesta rellevància es prenguin tinguin el suport real dels militants, i no només dels seus representats. Per a que no quedin dubtes ni escletxes.

Tenim una gran oportunitat per davant, i un gran repte. No podem deixar al Partit dels Socialistes de Catalunya com un reducte o un record del que va ser. Cal un partit d’esquerra i catalanista fort, decidit i que vetlli pels ciutadans. Està a les nostres mans fer-ho. Siguem decidits i treballem per a que es faci la consulta. Els catalans i catalanes hem d’expressar quin país volem. Quan abans millor. Perquè a partir del dia següent, caldrà treballar i de valent per evitar que la dreta continuï amb la destrucció de l’Estat del Benestar. Perquè ells ja no tindran l’excusa de la consulta per seguir tapant la seva veritable acció de govern. I nosaltres amb la legitimitat d’haver donat resposta a una demanda ciutadana podrem tirar endavant una alternativa progressista que Catalunya necessita.