Lleida, Espai Cardioprotegit

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el director general de la Fundació ‘La Caixa’, Jaume Lanaspa, han presentat aquest divendres les accions conjuntes que estan duent a terme ambdues institucions, així com aquelles que s’emprendran properament. En aquest sentit, han presentat la campanya que s’emmarca dins del projecte “Ajuntament de Lleida-Espai Cardioprotegit” que ha dotat amb 39 desfribil•ladors diferents edificis, pavellons i espais municipals que protegiran tant els treballadors i les treballadores com els visitants.

Aquest projecte, que es realitza a través de la regidoria de Salut Pública de l’Ajuntament de Lleida, ha creat una xarxa de desfibril•ladors automàtics amb l’objectiu final de salvar vides. Els 39 desfibril•ladors (20 dels quals subvencionats per la Fundació ‘La Caixa) tenen un cost de 35.000 euros i han estat subministrats per l’empresa NeoSalus, ubicada al Parc Científic de Gardeny.

El paer en cap ha destacat que “posar tecnologia i coneixements al servei de l’atenció a les persones és per on ha d’evolucionar el progrés i la igualtat real”. A més a més, Ros ha remarcat, molt especialment, la voluntat de La Caixa de col•laborar amb la Càtedra d’Innovació Social que està impulsant l’Ajuntament de Lleida i que es posarà en marxa properament, i ha explicat que s’està treballant per a què altres institucions i entitats hi col•laborin. Per la seva banda, Jaume Lanaspa ha assenyalat que cardioprotegir els ciutadans i ciutadanes es portar al límit la preocupació per la seva salut”. Inclou tal de veu.

Finalment, el regidor responsable de Salut Pública, Oriol Yuguero, ha explicat que s’ha posat en marxa un programa de formació a les escoles per dotar de recursos i coneixements els nens i nenes i sensibilitzar-los sobre els diversos esdeveniments cardíacs que poden succeir.

En el marc de la campanya “Ajuntament de Lleida-Espai Cardioprotegit” es farà formació de base en Suport Vital Bàsic i DEA a prop de 200 treballadors, amb la qual cosa com a mínim 2 persones per edifici hauran estat formats en aquesta matèria. En l’actualitat, 80 treballadors ja han assistit als cursos. A més, la regidoria d’Educació i Infància coordina la realització de 10 cursos de formació per a nens/es d’entre 10 i 12 anys dels diversos centres escolars de la ciutat que faran en l’últim trimestre del curs 2013-2014.

Els 39 desfibril•ladors automàtics s’han instal•lat en diferents punts estratègics, sempre a la zona d’entrada/recepció del públic. Així, els edificis municipals on s’han ubicat són: Paeria, Pal.las, Sant Francesc, Audiència, Sala Jaume Magre, Cultura, Casino, Auditori, Edifici Tallada, Institut Municipal d’Ocupació, Guàrdia Urbana, Panera, Edifici Àgora-Mercats, Teatre Escorxador, Centre Recursos Juvenils, Cementiri, Parc Científic. Els espais emblemàtics que compten amb aquests aparells són: Seu Vella, Arborètum i La Mitjana. Els pavellons esportius de Bordeta, Pardinyes, Camp Escolar, Barris Nord, Pistes d’Atletisme, Magraners, Cappont, Agnès Gregori, Juanjo Garra i Camps Elisis també incorporen els desfibril•ladors. A més, hi ha 9 desfibril•ladors portàtils que es desplaçaran, de manera puntual, als llocs i/o actes multitudinaris que es realitzin a la ciutat.

Cal remarcar que tots els desfibril•ladors que s’instal•len en aquesta campanya portaran un QR que redirigirà l’usuari de mòbil a una aplicació on podrà trobar la seva ubicació i la distància aproximada fins a cadascun d’ells. A més, trobaran fotografies de la seva situació exacta, a més a més d’un tutorial per al seu correcte funcionament.

Objectiu: salvar vides

L’objectiu principal d’aquesta campanya és salvar vides. Les aturades cardíaques extrahospitalàries són un problema ja que al territori espanyol s’estima que cada any es produeixen més de 24.500 aturades cardíaques, és a dir, una mitjana d’una cada vint minuts. L’anàlisi de la mortalitat a Catalunya de l’any 2011 indica que el 7,45% de les defuncions són a causa de malalties isquèmiques del cor. A Lleida, en el mateix estudi, indica que a la regió sanitària de Lleida l’any 2011 van morir per afectacions circulatòries 515 dones i 462 homes.

El 60% de les aturades cardíaques es produeixen en presència de testimonis i el 16% en espais públics, essent la fibril•lació ventricular la responsable inicial de fins al 85% de les aturades cardíaques extrahospitalàries. En el 90% dels casos es podrien revertir si es fes una desfibril•lació ventricular. Aquesta activitat disminueix molt ràpidament, concretament per cada minut de retràs en la desfibril•lació es redueix la supervivència en un 7-10%, mentre que després de 10 minuts les possibilitats de sobreviure són mínimes.

La disponibilitat de desfibril•ladors automàtics externs facilita la desfibril•lació precoç de les persones amb aturades cardíaques extrahospitalàries.

Energia per començar bé el dia!

Galeria

L’IRB Lleida, una eina clau pel desenvolupament de la investigació a Lleida!

Institut de Recerca Biomèdica de Lleida. Video corporatiu from Com360º on Vimeo.

Vídeo

Lleida des del cel

Lleida from above from miguel toran on Vimeo.

Ens en sortirem!

Imatge

Portem dies convulsos al PSC. Bé, podríem dir que portem dies convulsos al nostre país. Mentre molts catalans i catalanes pateixen unes retallades que minen cada dia l’educació i la sanitat pública, mentre el govern de l’estat reforma la llei de l’avortament per tornar-nos a una situació predemocràtica i on l’atur s’encarnissa amb la joventut del nostre país, nosaltres parlem de l’estatus de Catalunya. No em semblaria malament si no estiguéssim en mig d’aquesta profunda crisi que cada dia avança deixant enrere gent al límit de l’exclusió social.

Però no som nosaltres qui marca, malauradament, en aquests moments els debats socials. Des de la manifestació del 2011, amb les posteriors eleccions autonòmiques, la política catalana gira al voltant de la independència de Catalunya, fins a tal punt que la Generalitat va prorrogar els pressupostos del 2012, els pressupostos de les retallades. Tot i això, si la societat civil demostra constant i repetidament aquesta voluntat de canviar la nostra situació nacional, no podem romandre quiets. I més quan al nostre programa electoral ja expressàvem la nostra voluntat per canviar les relacions amb la resta d’Espanya.

Crec que realment el Partit dels Socialistes de Catalunya ens hem quedat en un estat de shock per aquesta situació. I no hem estat capaços de veure les oportunitats que aquest procés, com tota crisi, ens podia aportar. Sense voler que els assumptes nacionals passessin per davant dels socials, hem aconseguit el contrari.

Només ens hem centrat en acusar els que pensaven diferent de díscols, intentar reduir l’impacte de les seves declaracions i mostrar una imatge d’unitat que eclipsava la nostra diversitat, de la que sempre ens hem sentit orgullosos.

De fet, s’ha permès que els regidors i regidores del PSC arreu de Catalunya sempre puguin fer i desfer, segons el seu criteri. I si el criteri d’un regidor és vàlid per un tema com el dret a decidir, com pot ser que el d’un diputat si pensa igual, sigui diferent? A Lleida vam presentar una moció pròpia que vam votar tots els regidors socialistes a favor de realitzar una consulta. Però la moció que va presentar CiU de suport a l’acord parlamentari vam optar per la llibertat de vot. Jo particularment vaig votar negativament a l’acord i posterior actuació del 12 de Desembre (i dic actuació perquè un dels signants de l’acord va votar una altra cosa al Parlament, i ells si que són coherents). Però em vaig abstenir en la resta. Una posició que podia ser compartida pel grup Parlamentari, ja que l’abstenció no és votar a favor, tampoc en contra, i hagués permès que tots els diputats poguessin sentir-se escoltats i representats dins del grup. Perquè jo vull una consulta. Però que serveixi, que no pugui ser desacreditada legalment i que el seu resultat sigui vinculant. Ja que la fem, fem-la bé. (No cal repetir experiències com les consultes del 2010 que no van tenir cap resultat polític)

Amb la situació de crisi política davant els nombrosos casos de corrupció, cal que, entre d’altres, escoltem les demandes de la població. Els partits i les seves direccions són importants, però no podem oblidar els ciutadans que ens voten, i que des de fa anys, cada cop ens voten menys. I ja no ho podem atribuir només a la factura d’haver estat en els Governs. La situació viscuda aquesta setmana ens ha de servir d’estímul per buscar una nova forma de ser, i buscar un encaix en que tots ens sentim còmodes, i que la gent segueixi la voluntat del partit per convicció i no per por a les represàlies. I aquest encaix existeix, i és el que sempre hem defensat.

Actituds com la d’Àngel Ros, que ha renunciat a l’escó per no votar contra els seus principis ni contra el partit, o els diputats que tot i la directriu han votat en el que confien, potser ens allunyen de la direcció però ens apropen a la gent. I manifestos com la Crida Socialista per al referèndum demostren que no es tracta de 4 persones, sinó de centenars de tot el territori que demanen buscar aquest encaix i no veure’s forçat a abandonar el PSC.

El PSC és un partit que es pot adaptar. Ho hem fet sempre. Ens hem d’adaptar a les demandes ciutadanes, mantenint la nostra essència. Els partits d’esquerra no podem basar la nostra acció en dogmes, ni en la veritat absoluta. Al revés, hem d’evolucionar i estar al costat de la població. I com a mínim, intentar respondre les seves demandes sense oblidar la nostra prioritat, la justícia social i el benestar de les persones.

És una llàstima que perdem persones que han aportat tant al nostre partit i al país, quan sempre hem estat un partit de sumar i construir entre tots el nostre futur i no discriminar ningú. Mentre a Europa els partits d’esquerra obren les seves decisions importants a la militància i als simpatitzants, nosaltres restringim la participació en qüestions que demostren que no tots estem d’acord. A França i a Alemanya ja ho han fet.  No ens ha de fer por preguntar, i buscar espais de trobada per a que les decisions d’aquesta rellevància es prenguin tinguin el suport real dels militants, i no només dels seus representats. Per a que no quedin dubtes ni escletxes.

Tenim una gran oportunitat per davant, i un gran repte. No podem deixar al Partit dels Socialistes de Catalunya com un reducte o un record del que va ser. Cal un partit d’esquerra i catalanista fort, decidit i que vetlli pels ciutadans. Està a les nostres mans fer-ho. Siguem decidits i treballem per a que es faci la consulta. Els catalans i catalanes hem d’expressar quin país volem. Quan abans millor. Perquè a partir del dia següent, caldrà treballar i de valent per evitar que la dreta continuï amb la destrucció de l’Estat del Benestar. Perquè ells ja no tindran l’excusa de la consulta per seguir tapant la seva veritable acció de govern. I nosaltres amb la legitimitat d’haver donat resposta a una demanda ciutadana podrem tirar endavant una alternativa progressista que Catalunya necessita.

El silenci

Ja fa dies que volia escriure un comentari sobre les manifestacions públiques en suport a símbols feixistes que ultimament han aparegut per tot Espanya. Van començar els líders de les joventuts polítiques del PP, fent-se fotos orgullosos al costat de monuments aixecats pels franquistes, o fent la salutació romana típica dels règims feixistes europeus, i hem acabat amb l’alcalde gallec que es considera franquista o la fira de productes feixistes que es va celebrar a Madrid.

I la majoria d’aquests actes, aquests sí que són inconstitucionals, queden impunes, sense cap altra resposta que el rebuig social i alguna que altra menció en els diaris d’àmbit nacional. Res més.

Portem molts mesos parlant de l’allunyat que quedaria de la Constitució una consulta sobre el futur de Catalunya, i ningú parla de la cada cop més freqüent recuperació del franquisme. En un país, on no hem estat capaços de jutjar els crims que es van realitzar durant la dictadura i on encara molts dels membres del Movimiento segueixen ocupant càrrecs de responsbilitat pública. 

Realment m’indigna aquest resorgir dels símbols feixistes en els últims mesos, però encara més la passivitat dels dirigents d’un partit suposadament democràtic. El divendres al ple de l’Ajuntament de Lleida vam reprovar un dels regidors del PP que havia comparat els assistents de la via catalana amb els terroristes, i la resposta del grup municipal popular va ser el silenci. El mateix silenci de Rajoy quan se’l pregunta per Bárcenas, el silenci dels casos de corrupció, el silenci sobre les retallades, el silenci davant l’exaltació del franquisme. El silenci fins que tot es calmi.

El silenci.  El seu gran aliat durant la dictadura i la transició. El silenci que amagava els terrors de molta gent que preferia callar per no recordar el patiment sofert. El silenci que ha permès que no haguem tancat bé una etapa de la nostra història.

La dreta sempre ha manegat molt bé el silenci. Doncs ja n’hi ha prou de mantenir corruptes i silenciosos.

Nova Marató de Donació

S’apropa la Festa Major de Lleida, i sempre a finals de setembre, es celebra a Lleida una nova Marató de Donació de sang! Aquest any serà demà, dia 25 de setembre de les 10 del matí fins a les 10 de la nit, ininterrumpudament. Aquest any hi ha un objectiu clar, arribar als 500 donants!

En els últims anys la xifra màxima havien estat els 350 donants, però aquest any ens hem plantejat una fita més important. Amb aquests 500 donatns es podrà donar resposta a la demanda actual als diferents hospitals de Catalunya. Per donar sang només cal tenir 18 anys, pesar més de 50kg i trobar-se bé de salut! Si compleixes aquests requisits, dóna el pas i vine a la Biblioteca Pública.

Al llarg de la vida una persona jove tindrà més del 50% de possibilitats de necessitar una transfusió. No cal esperar a tenir algú proper que necessiti sang per donar-ne. Participa a la Marató!

Més informació a www.donarsang.cat

#Lleidapels 500

Galeria

Compromís Ètic

Depsrés d’aquests emsos d’estiu, volia començar una nova etapa al Blog. Per això ja fa uns dies vaig canviar el color, cap al blanc i el meu objectiu és fer reflexions sobre temes de salut i de política. Són temps … Continua llegint

Una nova etapa professional

Seu Vella

Els anys passen, i des del mes de Maig he encetat una nova vida professional i també personal. Per això un canvi de color del blog, i ganes d’actualitzar-lo! En aquesta etapa que vivim, enfosquida per persones que no saben estar al seu lloc i que no exerceixen el poder amb la responsabilitat que tocaria,  cal llum.  Molta llum. I optimisme,  per això el color blanc del fons!

P.D La foto és del gran artista, Joan Mestre Morell

Dies de Pastorets

PastoretsAEM

Estem a l’equador de les festes de Nadal, i volia aprofitar per fer una entrada nadalenca.  Aquest ha estat un any de molts pastorets, i en llocs ben diferents. N’hem fet a l’Auditori, al Carme, al Museu de Lleida i avui, a l’Escorxador! A totes les representacions sempre hi ha un bon grapat d’actors que intentin que tothom gaudeixi i s’oblidi per una estona de la crisi, del Rajoy i de la Prima de Riesgo.  Tot i que, és curiós que els dimonis que representen el mal parlin en castellà, i els pastorets, que són els bons ho facin en català. Cadascú que tregui les seves pròpies conclusions.

PastoretsTOARParticipo en els pastorets que fan dos grups amateurs de la ciutat. Amb el TOAR, col·laboro fent de dimoni, i ja fa casi 15 anys que vam recuperar els Pastorets de l’Esglèsia del Carme, on s’havien fet durant molt temps i on ja hi havien participat els meus pares. WaitaTV ha fet un programa especial sobre aquests pastorets. Amb els de l’AEM, el grup amb el que faig teatre habitualm,ent, faig del Pastor Borrego. Juntament amb l’Ares, ma germana, hi som des que vam fer de nen jesus. Hem passat per diferents papers, i ja ens els sabem casi tots.  El més divertit és poder fer el personatge bo en uns, i de dolent als altres!

Els pastorets tenen una gran història a la ciutat de Lleida, i són molts els actors que en aquests anys ens han anat deixant, el Fono, el Màrius, el Lluis Lega, el Jordi Plens, el Pepito Cabasés….i tots hi van deixar la seva empremta. Ara només falta que tota la gent que no els ha vist, vingui, s’ho passi tant bé com nosaltres i ajudi a mantenir la tradició dels Pastorets!

Avui i el dia 1 a les 18.30 al teatre de l’escorxador fem les últimes representacions.  Si esteu interessats en venir, encara queda alguna entrada.  Que comenci l’espectacle!